Colección de artículos

Colección de artículos

Al bàsquet està tot inventat

M’agrada parlar amb altres entrenadors, comunicar-m’hi ja sigui usant les tecnologies de la informació o directament, amb entrenadors del Club, amb entrenadors que et trobes per les pistes, en fi, que qualsevol excusa és bona per mi per dedicar un temps a parlar de bàsquet.

Molts cops em sobta que la frase “si és que al bàsquet ja està tot inventat” apareix en la conversa, suposo que d’una manera supèrflua i sense voler entrar en massa detalls. Jo a vegades penso “que collons ha d’estar tot inventat?” Sí els entrenadors dels anys 80 haguéssin pensat això encara estariem jugant el Vuit Rus de Gomelski, jugaríem sense cap referència interior i tirariem els tirs liures de cullera, com Nino Buscató.

Amb les ajudes tecnològiques, avui en dia el bàsquet està en un procés d’innovació realment grandissim, només cal veure partits de l’ACB i comparar-los amb partits de fa 10-15 anys per adonar-se’n de com ha evolucionat i segueix evolucionant aquest esport. Si Dan Peterson va fer famosa la defensa 1-3-1 quan entrenava al Philips Milán, si Aito va ser el primer en defensar situacions de 2c1 al poste baix,o en jugar amb un 3 alt,perquè no poden haver-hi entrenadors d’avui que innovin?

Us recomenaria que analizéssiu i desgranéssiu amb deteniment les situacions defensives del Barça de Xavi Pascual o les constants zones d’ajustos que Txus Vidaorreta feia amb el Bilbao Bàsquet. Us recomano també que analitzeu l’ús del pick&roll dels equips de Dusco Ivanovic o la defensa de la Penya d’Aito i Sito Alonso les temporades 2005/2006. Em vénen al cap moltissims més entrenadors, com Jaume Ponsarnau per exemple, que dia a dia reinventen, milloren i adapten situacions per fer millor i més competitiu al seu equip.

A nivell personal us puc dir que una de les parts que més m’apassiona de fer d’entrenador és investigar i plantejar coses noves, sempre pensant en que es puguin adaptar bé a l’equip que dirigeixo en aquell moment. Innovar té un risc, que et pots equivocar o no encertar plenament, però té tants beneficis que prefereixo seguir provant i proposant coses noves a quedar-me encallat a jugar el flex que jugava quan portava júniors fa 10 anys.

En fi, com diu Joan Plaza, “el dia que deixi de formar-me, deixaré de ser entrenador”.

Robert Balaguer i Burillo
Extraído de desdeelbanquillo.es


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *